Resum de la meteorologia de l'any 2010

Acabat l'any 2010, publiquem el resum de la meteorologia a Cardedeu.
La temperatura mitjana de l'any ha estat, pràcticament, igual que la mitjana dels darrers 59 anys (període del que disposem d'observacions). Ha estat l'any menys calent des de 1993. Els mesos de gener, febrer, març, maig, setembre, octubre, novembre i desembre han estat més freds que la mitjana.

Les pluges han estat generoses, amb excepció dels mesos de novembre i desembre.  Han caigut 105,6 litres per metre quadrat més que la mitjana dels 61 anys observats.

150 anys de ferrocarril a Cardedeu

El passat mes de setembre s'han complert 150 anys de l'arribada del servei de ferrocarril a Cardedeu. Sis anys abans s'havia inaugurat la línia de Barcelona a Granollers.

La imatge més antiga de que disposo correspon a l'estació de Palautordera, el dia 6 de setembre de 1902, quan una representació de cardedeuencs anà a rebre al Cardenal Casañas, que venia a Cardedeu amb motiu de la cel.lebració de les festes del Sagrat Cor. La fotografia es guarda al museu Tomàs Balvey, i és de reduïdes dimensions. Tot i així, es pot veure perfectament el nom de l'estació i comprovar que es tracta d'un edifici molt diferent de l'actual, i de la mateixa col.lecció que les antigues estacions de Cardedeu, Llinars o Sant Celoni.

De l'estació de Cardedeu no disposem de cap fotografia anterior al segle XX. Les més antigues corresponen a les col.leccions de postals de A. Tolrà (1906) i J. Vilà (1908). Entre les dues, ja es poden observar diferències tots i ser les dues posteriors a les reparacions fetes després de l'incendi sofert durant l'atac dels carlins d'en Savalls, l'any 1873.





J. Vilà, 1908





Després del primer ferrocarril de Barcelona a Mataró, inaugurat el 28 d’octubre de 1848, es començà a parlar de fer el de Barcelona a Vic, passant per Granollers, reduït per la R.O. de 20 de juny de 1850 a una concessió provisional de Barcelona a Granollers, a Girona, Clavé i Cia., transformada l’any següent en la societat anònima Caminos de Hierro del Norte, de capital totalment privat. La línia, amb una llargada de 31 km, entrà en servei el dia 23 de juliol de 1854. Tot seguit es va començar la negociació per fer arribar el ferrocarril a Girona, en litigi amb l’empresa que havia construït el de Barcelona a Mataró. Finalment, la Sociedad Catalana General de Crédito, construí la línia fins a l’Empalme, amb una llargada de 40 km., sota la direcció de l’enginyer Andrés de Mendizábal, mentre que la del tren de Mataró ho feia per la costa.



A.T.V., 1906

El dia 27 d’agost de 1860, la societat constructora convidà les autoritats a una visita a les obres, en un tren que sortí de Barcelona a dos quarts de vuit del matí, parant per esmorzar a Granollers, d’on seguiren en direcció a l’Empalme, parant en totes les obres importants, entre les que destacà el túnel de més de 600 m de llargada, entre Granollers i Cardedeu. A cada poble del trajecte recolliren les autoritats locals. Les estacions, segons documents de l’època, eren Cardedeu, Llinars, Palautordera, Sant Celoni, Sant Jaume i Hostalric. A l’estació provisional de l’Empalme, es serví un dinar per a 70 convidats, en el transcurs del qual i entre els parlaments de les autoritats, s’anuncià la immediata fusió entre les dues empreses i la continuació en direcció a Girona, amb una sola via. La línia de la costa arribà a l’Empalme l’any següent i a Girona el 1862, amb la societat fusionada Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona, que a la seva vegada s’adjuntà amb la societat Ferrocarriles de Barcelona a Martorell y Tarragona, formant-se la TBF, o Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia, absorbida l’any 1898 per la Compañia de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, MZA.



El servei públic començà el dia 1 de setembre de 1860. Durant els primers anys, hi havia dos trens diaris entre Barcelona i Girona, en cada sentit, i dos més entre Barcelona i Granollers. El primer, sortia de Barcelona a dos quarts de set del matí i arribava a Cardedeu a les 8 menys 8 minuts. El de tarda sortia a les 3:30 i arribava a les 4:52. Els trens, eren “mixtes”, es a dir càrrega i passatgers, i es composaven de vagons de 1a, 2a i 3a. El viatge des de Barcelona a Cardedeu, costava 13 rals i 29 cèntims en 1a, 10 rals i 48 cèntims en 2a, i 7 rals i 76 cèntims en tercera.

En pocs anys, la nova línia fou protagonista de diversos esdeveniments importants:

El set d'octubre de 1863, entre dos quarts de set i les set de la tarda, es produí un fort aiguat a les comarques del Vallès Oriental i La Selva, que feu augmentar molt els cabals dels rius i rieres que creuen la línia del ferrocarril, des del punt quilomètric 38 al 62 (un total de 24 km). Gran nombre de ponts i pontons caigueren o quedaren inutilitzats, començant pel del torrent Llibre de Cardedeu, els de Llinars, riera de Vilamajor, els del Mogent, torrents de Palomeres i Terrades, etc, així com grans llargades de terraplens caiguts i moltes zones amb el balast desplaçat o desaparegut. També caigué el pont del torrent de l'Albern (o riera de Gaserans), prop d'Hostalric, a uns 1.500 de la riera d'Arbúcies, amb tan mala fortuna que un tren que havia sortit d'Hostalric, ja fosc, cap a Breda, caigué a la riera, amb el resultat de 21 persones mortes.

Aquest pont sembla que estava predestinat, ja que el pontó original, de 1,40 m de llum, fou arrossegat per un aiguat l'octubre de 1861 (un anys després de la inauguració, i fou substituït per un pont provisional de fusta, que a la vegada fou canviat per un d'obra de fàbrica, de 3,40 m de llum, que s'inaugurà el 6 de setembre, un mes abans de la desgràcia. Val a dir que hem fet una simulació de l'avinguda i es dedueix que la pluja deuria ser molt forta, corresponent a un període de retorn d'almenys 300 anys.

(El pintor Marià Fortuny, deixà constància de l'accident, en el quadre que reproduïm)

El 19 de setembre de 1871 el jove rei Amadeu I (Amadeu de Savoia), recorregué el trajecte de Barcelona a Girona, en una visita que feu a aquesta ciutat. La tradició i les notes del Sr. Balvey, pretenen que el tren va parar a Cardedeu, on elrei rebé l'obsequi d'una caixa de borregos.
 Les cròniques periodístiques de l'època no ho expliquen, i en canvi indiquen que el tren parà entre les estacions de Cardedeu i Llinars, i s'oferí un àpat als convidats al viatge.
Reproduïm el que diu el diari La Iberia, copiat del que sortia al Crónica de Cataluña

El 6 de novembre de 1873, ja proclamada la primera República, Cardedeu  fou objecte d'un atac de càstig per part dels carlins, sota les ordres dels generals Miret i Savalls. Els liberals locals s'havien fet forts en el conjunt format per l'església parroquial i l'ajuntament. Els carlins, per rendir-los, calaren foc a l'església i a l'ajuntament, però els cardedeuencs es feren forts en el campanar, del que no baixaren fins haver pactat una rendició que els garantia la vida. Els carlins no compliren la seva paraula i afusellaren dinou presoners a la tàpia del cementiri de Vilamajor. Per atemorir més la població, i aconseguir cobrar més "impostos", calaren foc a diverses cases de la vila i també cremaren l'estació del ferrocarril.

Resum de la meteorologia de l'any 2009 a Cardedeu

L'any 2009 ha estat un any poc normal en termes meteorològics. La temperatura mitjana he estat de 16,28 ºC, és a dir, 1,57 ºC per sobre de la mitjana dels 58 anys observats a Cardedeu, que és de 14,71ºC. És el primer any en que tots els mesos han tingut tempertatures per sobre de la mitjana. No ha estat l'any més calent, ja que el guanya l'any 2006, amb 16,59 ºC.

La pluja ha estat molt escassa, ja que només han caigut 449,90 l/m2, la qual cosa el converteix també en el segon any més sec dels 60 observats. L'any 1973 encara fou més sec, amb només 441 l/m2, però aquell any tingué una temperatura mitjana més baixa, de tant sols 14,1 ºC. L'any 2006, que hem dit ha estat, de moment, el més calent, també fou sec, amb 485,1 l/m2, i era el segon més sec, lloc del que ha estat desplaçat per l'any que acabem de tancar.

En resum, l'any 2009 ha entrat en la segona posició, tant per temperatura com per la manca de pluges.

Em fa molta il·lusió començar la publicació de temes cardedeuencs reproduint un article de la simpàtica revista Cavall Fort, del passat mes de maig, dedicat al treball de recollida d’informació meteorològica i fenològica, fet pel meu pare durant més de 50 anys. Agraeixo als autors del treball i a Josep Pañuelas, del CSIC la seva publicació.

Premi Cavall Fort 2006 Pere Comas i el canvi climàtic
La primavera arriba un mes abans que fa cinquanta anys, a Catalunya. Pregunteu-ho a la ginesta, a les roselles i a les papallones. Arbres, plantes i animals ens ho expliquen ajudats per la memòria de l’observació rigorosa d’un mestre de Cardedeu.
Cada dia que comença és un viatge ple de canvis al nostre entorn. Veiem com evoluciona la temperatura del matí al vespre, si plou o fa sol, si fa vent o calma. Els canvis de temps acompanyen les transformacions de la natura. Aquestes, tot i que fan camí cada dia, no deixen de meravellar-nos: la florida blanca dels ametllers a l’hivern, els colors de les flors a la primavera, les cireres vermelles a primers d’estiu, les fulles que cauen dels arbres a la tardor, etc. Segur que recordeu la sensació del primer dia que heu sentit les orenetes o els falciots xisclar i els heu vist fer cercles a l’aire! Aquests i altres esdeveniments semblants fan girar la roda de les estacions i, de la mateixa manera que sabem que després del dia ve la nit, sabem que l’any que ve tornaran a esdevenir-se. Però tots aquests fenòmens tornen cada any a temps?
El mestre de Cardedeu
Pel fet de ser una persona sàvia que estimava la natura i l’entorn que envoltava la seva vida, a Cardedeu (Vallès Oriental), el mestre d’escola Pere Comas va decidir abastar amb la mirada tots, o gairebé tots, els canvis que la natura feia cada dia. El 1952 va començar a escriure en llibres de registres els fenòmens meteorològics –temperatures, precipitacions, nevades, gelades, etc.– i altres novetats de la natura. Feia dos passeigs al dia i anotava si veia que els ametllers florien, o si havien sortit les fulles dels castanyers, o si la papallona blanca apareixia per primera vegada, o si sentia el cucut. Així, va registrar més de cinquanta anys d’allò que la ciència en diu fenologia: l’aparició de les diferents fases de vegetals i animals –els cicles vitals dels organismes. Pere Comas, que va morir el 2004, va deixar un arxiu de milers de llibres: els diaris del clima que ell va viure a Cardedeu.
Els anys noranta, els científics que estudiaven el canvi climàtic van tenir notícia dels registres del mestre de Cardedeu i van anar a trobar-lo. És així com la seva feina singular va passar a ser una tasca d’interès per a tota la humanitat. El director de la Unitat d’Ecofisiologia del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Josep Peñuelas, que hem anat a visitar a la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que de registres com el d’en Pere n’hi ha poquíssims. “Té més de cent espècies vegetals, moltes espècies animals, ocells i invertebrats; i no va fallar mai, perquè no se n’anava mai de Cardedeu. És extraordinari tenir, d’una mateixa persona, dades durant tant de temps, d’una manera tan completa i continuada!”, ens explica.
En Josep i altres investigadors van analitzar els llibres de registres de Cardedeu. Amb les dades d’en Pere van veure que la mitjana de la temperatura ha augmentat 1,4 graus centígrads al Vallès Oriental. “Això és molt!”, diu en Josep. Com a conseqüència, la natura ha fet canvis. A partir de les observacions del mestre de Cardedeu, els científics han pogut determinar que les fulles dels arbres surten ara, de mitjana, vint dies abans. Per exemple, la pomera, l’om i la figuera treuen les fulles amb un mes d’antelació respecte de fa cinquanta anys. L’ametller i el pollancre, quinze dies abans. Les plantes també floreixen i fan fruit, de mitjana, deu dies abans que fa trenta anys i l’aparició dels insectes s’ha avançat onze dies. Cada espècie, però, respon de manera diferent a l’augment de la temperatura: el vern i la ginesta floreixen amb més d’un mes d’avançament, les roselles ho fan quinze dies abans, les alzines una setmana, l’olivera no ha canviat els seus hàbits i el pi pinyoner fins i tot es retarda uns dies.
La primavera arriba abans i les orenetes més tard
La natura demostra que el clima ha canviat. La primavera arriba abans. “Les temperatures que fa cinquanta anys es registraven a primers d’abril ara ho fan a primers de març”, diu el científic català. Si el bon temps ve abans, els ocells migratoris arriben abans? Doncs no. Les dades diuen que l’oreneta, el cucut, el rossinyol i la guatlla retarden de mitjana l’arribada, al nostre país, dues setmanes respecte de fa trenta anys. “El retard segurament ve determinat pel canvi climàtic al lloc des d’on parteixen, les regions subsaharianes, on la sequera i la desforestació i la consegüent manca d’aliment poden dificultar la preparació del seu viatge”, explica en Josep.
El calendari desgavellat
El 2002, Pere Comas apareixia a l’article que en Josep va publicar a la revista científica Global Change Biology sota el títol “Canvis dels cicles vitals dels vegetals i els animals del 1952 al 2000 a l’àrea mediterrània”, basat en les observacions de Cardedeu. Els investigadors del CSIC havien comprovat que el comportament dels arbres, les plantes, els insectes i els ocells que en Pere havia observat confirmava els estudis sobre l’escalfament de la Terra. Aquest escalfament ha causat el desgavell del calendari natural de vegetals i animals. Això pot alterar el nostre paisatge mediterrani. Moltes espècies poden disminuir, augmentar o desaparèixer d’acord amb les seves respostes a l’augment de la temperatura. El canvi climàtic fa canviar les seves relacions.
“Si hi ha una eruga que surt dues setmanes abans, l’ocell que se n’alimenta ja no la troba quan els seus pollets trenquen l’ou. O bé l’eruga pot patir perquè ha aparegut abans que creixin les fulles que menja”, exemplifica en Josep.
L’escalfament del planeta suposa un canvi accelerat del medi ambient. Què i qui el causa? Segurament ja us ho haureu ensumat: la intensa activitat humana de l’últim mig segle basada en la combustió. El creixent ús d’energies fòssils, com el petroli per al transport i la indústria. “Cal canviar tan aviat com sigui possible el tipus d’energies que utilitzem”, diu en Josep. En el cas contrari, en poques dècades, la riquesa natural que tant estimem del nostre entorn pot ser força diferent de la que observava en Pere.
Referències: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
Generalitat de Catalunya, Global Change Biology (2002)
Adreces per als interessats que vulguin rebre la publicació
Josep Peñuelas Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Edifici C, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra
Text: ALBERT GARCIA CATALAN Il·lustració: CRISTINA LOSANTOS

Meteorologia de Cardedeu

Aprofito el resum que preparo per la revista El Nas de Cardedeu, i publico el resum del mes de juliol. L'he hagut de passar a jpg i per tant es perd qualitat; a veure si es podrà llegir.(Prova modificada, i ara sembla millor)