150 anys de ferrocarril a Cardedeu

El passat mes de setembre s'han complert 150 anys de l'arribada del servei de ferrocarril a Cardedeu. Sis anys abans s'havia inaugurat la línia de Barcelona a Granollers.

La imatge més antiga de que disposo correspon a l'estació de Palautordera, el dia 6 de setembre de 1902, quan una representació de cardedeuencs anà a rebre al Cardenal Casañas, que venia a Cardedeu amb motiu de la cel.lebració de les festes del Sagrat Cor. La fotografia es guarda al museu Tomàs Balvey, i és de reduïdes dimensions. Tot i així, es pot veure perfectament el nom de l'estació i comprovar que es tracta d'un edifici molt diferent de l'actual, i de la mateixa col.lecció que les antigues estacions de Cardedeu, Llinars o Sant Celoni.

De l'estació de Cardedeu no disposem de cap fotografia anterior al segle XX. Les més antigues corresponen a les col.leccions de postals de A. Tolrà (1906) i J. Vilà (1908). Entre les dues, ja es poden observar diferències tots i ser les dues posteriors a les reparacions fetes després de l'incendi sofert durant l'atac dels carlins d'en Savalls, l'any 1873.





J. Vilà, 1908





Després del primer ferrocarril de Barcelona a Mataró, inaugurat el 28 d’octubre de 1848, es començà a parlar de fer el de Barcelona a Vic, passant per Granollers, reduït per la R.O. de 20 de juny de 1850 a una concessió provisional de Barcelona a Granollers, a Girona, Clavé i Cia., transformada l’any següent en la societat anònima Caminos de Hierro del Norte, de capital totalment privat. La línia, amb una llargada de 31 km, entrà en servei el dia 23 de juliol de 1854. Tot seguit es va començar la negociació per fer arribar el ferrocarril a Girona, en litigi amb l’empresa que havia construït el de Barcelona a Mataró. Finalment, la Sociedad Catalana General de Crédito, construí la línia fins a l’Empalme, amb una llargada de 40 km., sota la direcció de l’enginyer Andrés de Mendizábal, mentre que la del tren de Mataró ho feia per la costa.



A.T.V., 1906

El dia 27 d’agost de 1860, la societat constructora convidà les autoritats a una visita a les obres, en un tren que sortí de Barcelona a dos quarts de vuit del matí, parant per esmorzar a Granollers, d’on seguiren en direcció a l’Empalme, parant en totes les obres importants, entre les que destacà el túnel de més de 600 m de llargada, entre Granollers i Cardedeu. A cada poble del trajecte recolliren les autoritats locals. Les estacions, segons documents de l’època, eren Cardedeu, Llinars, Palautordera, Sant Celoni, Sant Jaume i Hostalric. A l’estació provisional de l’Empalme, es serví un dinar per a 70 convidats, en el transcurs del qual i entre els parlaments de les autoritats, s’anuncià la immediata fusió entre les dues empreses i la continuació en direcció a Girona, amb una sola via. La línia de la costa arribà a l’Empalme l’any següent i a Girona el 1862, amb la societat fusionada Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona, que a la seva vegada s’adjuntà amb la societat Ferrocarriles de Barcelona a Martorell y Tarragona, formant-se la TBF, o Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia, absorbida l’any 1898 per la Compañia de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, MZA.



El servei públic començà el dia 1 de setembre de 1860. Durant els primers anys, hi havia dos trens diaris entre Barcelona i Girona, en cada sentit, i dos més entre Barcelona i Granollers. El primer, sortia de Barcelona a dos quarts de set del matí i arribava a Cardedeu a les 8 menys 8 minuts. El de tarda sortia a les 3:30 i arribava a les 4:52. Els trens, eren “mixtes”, es a dir càrrega i passatgers, i es composaven de vagons de 1a, 2a i 3a. El viatge des de Barcelona a Cardedeu, costava 13 rals i 29 cèntims en 1a, 10 rals i 48 cèntims en 2a, i 7 rals i 76 cèntims en tercera.

En pocs anys, la nova línia fou protagonista de diversos esdeveniments importants:

El set d'octubre de 1863, entre dos quarts de set i les set de la tarda, es produí un fort aiguat a les comarques del Vallès Oriental i La Selva, que feu augmentar molt els cabals dels rius i rieres que creuen la línia del ferrocarril, des del punt quilomètric 38 al 62 (un total de 24 km). Gran nombre de ponts i pontons caigueren o quedaren inutilitzats, començant pel del torrent Llibre de Cardedeu, els de Llinars, riera de Vilamajor, els del Mogent, torrents de Palomeres i Terrades, etc, així com grans llargades de terraplens caiguts i moltes zones amb el balast desplaçat o desaparegut. També caigué el pont del torrent de l'Albern (o riera de Gaserans), prop d'Hostalric, a uns 1.500 de la riera d'Arbúcies, amb tan mala fortuna que un tren que havia sortit d'Hostalric, ja fosc, cap a Breda, caigué a la riera, amb el resultat de 21 persones mortes.

Aquest pont sembla que estava predestinat, ja que el pontó original, de 1,40 m de llum, fou arrossegat per un aiguat l'octubre de 1861 (un anys després de la inauguració, i fou substituït per un pont provisional de fusta, que a la vegada fou canviat per un d'obra de fàbrica, de 3,40 m de llum, que s'inaugurà el 6 de setembre, un mes abans de la desgràcia. Val a dir que hem fet una simulació de l'avinguda i es dedueix que la pluja deuria ser molt forta, corresponent a un període de retorn d'almenys 300 anys.

(El pintor Marià Fortuny, deixà constància de l'accident, en el quadre que reproduïm)

El 19 de setembre de 1871 el jove rei Amadeu I (Amadeu de Savoia), recorregué el trajecte de Barcelona a Girona, en una visita que feu a aquesta ciutat. La tradició i les notes del Sr. Balvey, pretenen que el tren va parar a Cardedeu, on elrei rebé l'obsequi d'una caixa de borregos.
 Les cròniques periodístiques de l'època no ho expliquen, i en canvi indiquen que el tren parà entre les estacions de Cardedeu i Llinars, i s'oferí un àpat als convidats al viatge.
Reproduïm el que diu el diari La Iberia, copiat del que sortia al Crónica de Cataluña

El 6 de novembre de 1873, ja proclamada la primera República, Cardedeu  fou objecte d'un atac de càstig per part dels carlins, sota les ordres dels generals Miret i Savalls. Els liberals locals s'havien fet forts en el conjunt format per l'església parroquial i l'ajuntament. Els carlins, per rendir-los, calaren foc a l'església i a l'ajuntament, però els cardedeuencs es feren forts en el campanar, del que no baixaren fins haver pactat una rendició que els garantia la vida. Els carlins no compliren la seva paraula i afusellaren dinou presoners a la tàpia del cementiri de Vilamajor. Per atemorir més la població, i aconseguir cobrar més "impostos", calaren foc a diverses cases de la vila i també cremaren l'estació del ferrocarril.